Qui som?

El nostre centre públic ofereix els estudis d'Educació Secundària Obligatòria, els dos cursos de Batxillerat (educació secundària postobligatòria) en totes les modalitats, incloent-hi la modalitat escènica, i els dos cursos de Bachibac (doble titulació de batxillerat espanyol i francès). El pla estratègic Erasmus està adreçat a tots els alumnes i nivells del centre.

L'origen dels estudiants del nostre centre és heterogeni ja que ens trobem en un barri marginal de la ciutat i alguns provenen d'un entorn difícil amb pocs recursos. Tanmateix, a causa del nostre compromís amb els projectes lingüístics, internacionals, artístics, cívics, socials i treball en metodologia PBL, rebem molts estudiants d'altres barris i zones més pròsperes de la ciutat i comarca d'un entorn sociocultural més favorable i afavorit econòmicament.
El centre té tres línies de 1r a 4t d'ESO (370 alumnes d'11 a 16 anys), on s'ofereix la possibilitat de participar en el projecte MOLL (Món Obert a les Llengües) i Big Band. Pel que fa a Batxillerat, tenim 120 alumnes de 16 a 18 anys que es distribueixen entre les diferents modalitats: humanístic, social, tecnològic, científic, artístic plàstic i artístic escènic, essent l'artística majoritària. Uns 30 alumnes cursen la modalitat Bachibac.

Com ens organitzem?

El nostre centre té un lideratge distribuït en què les responsabilitats són compartides. L'institut és format per un claustre de 63 docents i un equip directiu de 4 persones. L'equip directiu és clau per a l'administració i supervisió de la nostra organització, però no està només al capdavant d'aquesta tasca. L'equip directiu disposa d'un òrgan consultiu amb poder de decisió que és el Consell Pedagògic on es tracten totes les qüestions d'importància de la nostra organització, especialment aquelles relacionades amb la línia educativa i pedagògica. El Consell Pedagògic és format pels membres de l'equip directiu, les persones coordinadores de cada nivell educatiu, la coordinadora de projectes internacionals, figura clau en la internacionalització del centre, i la coordinadora de projectes artístics. També disposem d'altres òrgans executius que són el consell de caps de departament i la comissió ESOBAT.
Comptem amb una estructura matricial formada de manera vertical pels departaments didàctics, 9 en total, i de
manera horitzontal pels nivells educatius (4 de l'ESO i 1 del batxillerat).
La internacionalització del centre és un pilar fonamental de manera que cada departament didàctic, cada consell, cada comissió i cada nivell educatiu col·laboren perquè es puguin dur a terme les accions estratègiques planificades anualment i que es troben dins del projecte educatiu del centre.

Quines eren les nostres necessitats en el moment de sol·licitud de l'acreditació?

Des de 2004 l'institut ha experimentat un canvi significatiu en el seu alumnat. L'institut es troba en un barri marginal de la ciutat i tradicionalment el seu alumnat eren els joves del barri i gairebé tots procedien de la mateixa escola de la zona. El centre tenia uns alumnes homogenis sent una característica comuna les dificultats
socioeconòmiques i un entorn sociocultural poc favorable. A més, molts provenien de famílies immigrants, de vegades poc arrelades.
Al centre es va apostar per la introducció del batxillerat artístic, fet que va afavorir l'arribada d'alumnes d'entorns
més favorables. Això va produir un canvi no només al centre sinó també al barri ja que es passejaven pels carrers persones externes. Uns anys més tard, es va apostar per la introducció de la metodologia PBL, fet que va fer que alumnes d'altres barris de la ciutat molt més pròspers apostessin pel nostre centre. Finalment, es va aconseguir que el nostre alumnat fos heterogeni, amb els avantatges que això ofereix a tothom.
No obstant això, van aparèixer grans reptes: com oferir a cada alumne el que necessita?, com esborrar la bretxa social?, com aprofitar els avantatges?

S'observaven grans diferències:
-Accés a la cultura (a través de les famílies)
-Viatges (famílies i estades a l'estranger)
-Extraescolars (sobretot anglès i música)
-Ajuda a casa per a les tasques (dificultats d'aprenentatge)
-Sentiment de pertinència al país i Europa
Així doncs, tenint en compte les necessitats dels alumnes i del centre, se'ns van generar certs reptes, sent el principal que l'escola oferís les mateixes oportunitats a tots els alumnes independentment de la situació familiar (inclusió). Es va considerar que a través d'un pla plurilingüe i d'internacionalització de l'escola, una millora del treball PBL, potenciació de la digitalització de les aules i la creació d'una Big Band musical es podria donar resposta a les necessitats. Així doncs, es van començar a introduir els canvis següents:

-Creació dels càrrecs de coordinador de projectes artístics i coordinador de projectes internacionals
-Introducció de l'estudi d'una segona llengua estrangera des de 1r dESO (francès: projecte MOLL). Els alumnes que ja tenien un bon nivell d'anglès podien optar a una altra nova llengua i alguns alumnes de famílies immigrants podien establir enllaç amb les seves famílies a través del francès (països africans)
-Introducció de matèries no lingüístiques en francès o anglès
-1 hora extra d'anglès per als alumnes amb més dificultats
-4 hores setmanals de PBL a tots els nivells d'ESO
-Creació de la Big Band i tallers de percussió
-Intercanvis a França d'una setmana a preu molt baix i amb algunes beques
-Projectes etwinning (per crear experiències d'ús real de la llengua estrangera i potenciar la digitalització)
-Projectes Erasmus per intercanviar pràctiques sobre el treball PBL i significatiu, i afegir mobilitat dels alumnes a
anglès
-Bachibac
Tots aquests canvis han estat donant fruits positius però cal continuar persistint i millorant. Les reflexions anuals
ens permeten observar que les mobilitats de l'alumnat han beneficiat no només el centre i els seus alumnes i professors, sinó també a famílies i barri. S'ha establert una relació molt més consolidada i col·laborativa entre les famílies i l'escola. Ara bé, encara tenim molt de camí per recórrer:
-Aconseguir que més alumnes puguin accedir a les mobilitats ja que alguns encara no hi accedeixen per motius
econòmics encara que el preu és molt baix.
-Oferir projectes internacionals on es faci servir la llengua estrangera en mode real ja que es col·labora amb escoles europees.
-Introduir mobilitats de llarga durada per a alumnes
-Animar la mobilitat dels professors
-Crear una xarxa de centres europeus amb què treballar anualment